El nostre ha estat un viatge cicloturista, un passeig esportiu sense preses però amb molta canya per paisatges salvatges, sentint cada moment d'una forma autèntica i particular.
Hem estat els amos del nostre destí. Les decisions personals. Dormir quan roncaven, menjar quan tocava i no tocava, comunicar-nos, observar... i sobretot pedalejar es transformen en situacions imprevisibles i seductores perquè normalment són inesperades i apareixen improvisadament.
A cada mirada veiem un paisatge únic, una infinitat de fotogrames que ens han quedat grabats a la ment.
La gent hospitalària, les costums i les sensacions interactuen amb el sacrifici i l'entrega al camí.
El camí no és l'arribada a una meta sinó la fusió de peripècies, problemes i anècdotes individuals i col·lectives.
13 dies, 1200 quilòmetres, 90 hores a sobre de la bicicleta amb fred, calor, vent i aigua ha estat el nostre bagatge.
Si l'il·lusió d'un viatge es medeix per l'evasió i els coneixements que proporciona podem estar tranquils. El "camino" ens ha seduit! Segueix la fletxa...
